Inoblidable
| 1 novembre 2011Fa una millonada d’anys que conec a una persona, però no a una persona normal, la meva millor amiga, amb la que des de ben petita m’he sentit còmode al seu costat. Ens portem sis mesos justos. Ella és la persona més important que he conegut.
Tot va començar al parvulari, però la veritat és que ja no me’n recordo, però sé que des d’aquell moment, no ens hem separat mai. Quan estic amb ella, canvio totalment, no sóc jo, sóc una nena petita que només fa tonteries i no para de riure, com si el temps no hagués passat.
Ella m’ha ensenyat a anar en bicicleta, a saltar a corda, he rigut amb ella fins no poder més, he plorat, però durant tot el temps que porto amb ella, tots els records que tinc són bons.
Quan li va caure la primera dent, em vaig quedar parada, jo no sabia que les dents queien. Jo li deia “Paula Paula, tens un forat, i ara que?!” fins que ella em va dir que les dents queien i després en creixien de noves.
Sempre, sempre anava a casa d’ella, i el primer que fèiem era jugar a les barbies, sembla ridícul, però ens muntàvem una d‘històries, i ens passàvem l’estona a dalt de casa, sense que el temps corrés, sense cap preocupació. De mica en mica ens hem anat fent grans, i ara ja no passo tant de temps a casa seva, però estiguem on estiguem, segueix sent igual que abans, sempre amb un somriure a la cara i amb ganes de fer tonteries.
Per mi és com una germana de la que mai em vull separar, mai, amb la que sóc jo mateixa i no m’avergonyeixo de ser qui sóc.
A vegades penso que potser en algun moment troba algú millor que jo, una persona més del seu pes, una persona que em farà allunyar-me d’ella i que per mi suposara la fi, però jo, passi el que passi, mai l’oblidaré i sempre serà la meva Paula.
Anna
Anna, és un escrit molt bonic a partir de l’amistat. M’ha agradat llegir-lo. De tota manera, penso que està poc treballat. Per què t’ho dic? Perquè l’he rebut ple de faltes d’ortografia, d’aquelles que marca l’ordinador i que no cal fer gaire feina per revisar. Fixa’t; aquest era l’escrit original:
Fa una millonada d’anys que conec a una persona, però no a una persona normal, la meva millor amiga, amb la que des de ben petita m’he sentit còmode al seu costat. Ens portem sis mesos justos. Ella és la persona més important que he conegut.
Tot va començar al parvulari, però la veritat és que ja no m’enrrecordo, però se que des de aquell moment, no ens em separat mai. Quan estic amb ella, canvio totalment, no sóc jo, sóc una nena petita que només fa tonteries i no para de riure, com si el temps no haguès passat.
Ella m’ha ensenyat a anar en bicicleta, a saltar a corda, e rigut amb ella fins no poder més, e plorat, però durant tot el temps que porto amb ella, tots els records que tinc són bons.
Quan se li va caure la primera dent, em vaig quedar parada, jo no sabia que les dents es queien. Jo li deia “ Paula Paula, tens un forat, i ara que?!” fins que ella em va dir que les dents queien i desprès en creixien de noves.
Sempre, sempre anava a se casa, i el primer que feiem era jugar a les barbies, sembla ridicol, però ens montavem una d‘històries, i ens passavem l’estona a dalt de casa, sense que el temps corrés, sense cap precupació. Mica en mica ens em anat fent grans, i ara ja no passo tant de temps a se casa, però estiguem on estiguem, segueix sent igual que abans, sempre amb un somriure a la cara i amb ganes de fer tonteries.
Per mi es com una germana amb la que mai em vui separar, mai, amb la que amb ella sóc jo mateixa i no m’abergonyeixo de ser qui sóc
Avegades penso que potser en algun moment troba algú millor que jo, una persona més del seu pes, una persona que em fara allunyar-me d’ella i que per mi suposara la fi, però jo, passi el que passi, mai l’oblidare i sempre serà la meva Paula.
Anna
Anna, no deixis d’escriure, però, sobretot, no oblidis de revisar a fons el que escrius. No és feina meva, sinó teva! És l’única manera d’aprendre.
Josep Maria